logo gene
header

Notícia


02
Març
2017


Oriol Ponsatí-Murlà: recordant el naixement de Prudenci i Aurora Bertrana tenim un pretext per llegir-los i rellegir-los

Oriol Ponsatí-Murlà: recordant el naixement de Prudenci i Aurora Bertrana tenim un pretext per llegir-los i rellegir-los


Oriol Ponsatí-Murlà, comissari de l’Any Bertrana, va manifestar ahir en l’acte institucional al saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat que “per a un escriptor, per a qualsevol escriptor, la pitjor condemna és, efectivament, no ser llegit”. Fent esment a la frase d’Aurora Bertrana “No em condemneu sense llegir-me” apareguda en un article del diari La Humanitat el 31 de gener de l’any 1934 i que il·lustra la postal que la Institució de les Lletres Catalanes ha imprès i distribuït enguany, Ponsatí-Murlà va assenyalar que “té sentit que commemorem, és a dir, que recordem, el naixement d’escriptors com Prudenci i Aurora Bertrana, com un mer pretext per llegir-los i rellegir-los. Per poder-los criticar i condemnar, si ens plau, però només després d’haver-los pogut llegir. Mai abans”. El comissari va fer la glossa de les dues figures de qui va dir “Prudenci i Aurora Bertrana són dues personalitats perfectament diferenciades. Oposades, en molts aspectes, fins i tot. Ella estava tocada per la febre de l’aventura, i aquesta febre la va portar a viure a Suïssa, a França, a Tahití o al Marroc. Ell, en canvi, molt probablement no va arribar a sortir de Catalunya sinó per arribar-se, ocasionalment, a Perpinyà”.

El dia 3 de gener d’aquest any, el govern de la Generalitat va aprovar la celebració de l’Any Bertrana que commemora el cent cinquantè aniversari del naixement de Prudenci Bertrana i el cent-vint-i-cinquè del naixement de la seva filla Aurora. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont van presidir ahir l’acte institucional de l’Any Bertrana al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat al costat del conseller de Cultura, Santi Vila, que va obrir l’acte, i la directora de la Institució de les Lletres Catalanes.

A l’acte va intervenir Joan Massotkleiner que va llegir l’inici de la novel·la més coneguda de Prudenci Bertrana, Josafat: “Al campanar de Santa Maria, s’hi entra per la cape­lla baptismal. Allí, la mística penombra del temple gòtic esdevé tenebrosa. En el frontis, del quadro on sant Joan Baptista tira aigua amb una petxina sobre la noble testa de Jesús, no es distingeix més que la taca informe de les carns blanques. La gran pila, amb sa tapa clavetejada, sos baixos relleus primorosos i el seu contorn elegant, desa­pareix en l’ombra espessa impregnada de l’especial efluvi que només es desprèn de l’aigua beneita”. Massotkleiner també va llegir el conte de Prudenci Bertrana Croquis d’estiu i en la part final va estar acompanyat per la pianista Nora Girbau. Cristina Cervià va llegir el fragment de la novel·la L’illa perduda i “Al bell mig del Pacífic, lluny de les tres rutes nàu­tiques que el travessen (San Francisco-Washington, Sidney-Numea, Panami-Papeete), apareix aquesta petita illa solitària, que algun aventurer sentimental va batejar amb el nom d’Illa de Corpus. Fa amb prou feines deu anys que les altes ona­des s’esberlaven encara damunt d’aquest àrid escull, sense altres testimonis de l’assalt que els palmers gronxadissos, les aus salvatges i les tortugues gegantines. Avui hi verdegen les plantacions de cotoners, canyes de sucre, algun mairé anèmic, alguns grups de bambú... i d’Entre dos silencis.

Ponsatí-Murlà va fer un recorregut per la vida i obra literària de pare i filla que curiosament van assaborir l’èxit gairebé de manera simultània. L’Aurora amb les seves primeres obres i Prudenci de manera tardana als darrers 10 anys de la seva vida. Segons el comissari la commemoració ha de tenir com a objectiu contribuir a un major coneixement de la vida d’aquests dos escriptors però, sobretot, de la seva obra. “És a dir, si commemorem el naixement d’un escriptor és només perquè estem convençuts que val la pena de llegir-lo”, va dir. Prudenci Bertrana és autor de deu novel·les, un centenar llarg de contes, desenes d’articles publicats a la premsa, deu obres teatrals, gairebé totes estrenades en vida, que el van convertir en un dramaturg reconegut i apreciat. Una producció, en definitiva, abundant, variada i sostinguda en el temps. Aurora Bertrana és una autora quantitativament menys prolífica que el seu pare però la seva producció abraça temes tan diferents com la literatura de viatges (Paradisos oceànics, Peikea, princesa caníbal, El Marroc sensual i fanàtic), la ciència-ficció (La ciutat dels joves), la literatura memorialística (Memòries), o la novel·la de guerra (Entre dos silencis, Tres presoners).

L’acte va acabar amb la intervenció del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que va fer la cloenda. Puigdemont va assegurar que el cognom de Bertrana és un "referent de la llengua catalana" i va associat no només a la literatura, sinó també “a l’art i a la llengua”. “La profunda petja de Josafat i la colossal i encara massa inèdita biografia literària d’Aurora Bertrana són l’evidència que tenim molt per descobrir o redescobrir d’ells”. Per aquest motiu, el president va assegurar que la commemoració és la gran oportunitat per homenatjar-los “rellegint-los o revisitant-los a la llum dels nous temps”. “Les veritables obres mestres són aquelles que resisteixen vives al pas del temps i que, llegides avui, no només aguanten, sinó que tenen coses a dir-nos”, va afegir.

 


  • Acte institucional de l'Any Bertrana